Seguir el blog (Follow.it)

28 de febrero de 2023 0

Manifiesto Montserrat 2023: «Si vosotros calláis hablarán las piedras»

Manifiesto leído el 25 de febrero de 2023, ante la Abadía de Montserrat, solicitando la restauración de la imagen del Requeté que presidía el Mausoleo de los muertos del Tercio de Nª Sª de Montserrat

Hace un año subimos a esta santa montaña para suplicar a la comunidad benedictina que restaurara en el lugar que le corresponde la escultura del Requeté. En nombre de una Ley de desmemoria histórica había sido retirada injustamente del lugar donde daba testimonio a las generaciones futuras. Esta escultura nos hablaba de lo que hace décadas ocurrió en esta tierra y ahora quieren silenciar. Desde hace un año esperamos la respuesta a nuestra petición y la Abadía sigue muda. Es el silencio de quienes no cuidan de su rebaño y que denuncia al profeta Isaías (Is. 56, 10-12) con el apelativo de los “perros mudos”.

Decía nuestro Señor Jesucristo a sus discípulos, si vosotros calláis hablarán las piedras (Lc. 19, 40). Ante su silencio, las esculturas, las cruces, las placas y los Mausoleos que recordaban a nuestros mártires de la última Cruzada, hablaban por vosotros. Éste era el testigo labrado en piedra y hierro que salpicaba nuestra Patria allí donde hubo persecución religiosa. También estos monumentos recordaban los lugares donde ofrecieron sus vidas tantos y tantos voluntarios en los campos de batalla.

Hoy muchos de estos monumentos han sido derribados o retirados. El afán del gobierno socialista por acabar con ellos coincide con el de grupos terroristas como ETA que iniciaron sus atrocidades atentando contra todo lo que recordara nuestra Cruzada.

Los enemigos de Cristo no quieren que las piedras sean testigos del ejemplo y el sacrificio de tantos catalanes para preservar la fe de sus mayores ante la persecución religiosa. Duele profundamente que almas enfermas hayan demolido el Vía Crucis de piedra en Villalba de los Arcos. Era un Viacrucis que erigió la Hermandad del Tercio de Requetés de Montserrat, para orar y reconciliar a los caídos de ambos lados en el enclave de cuatro caminos. Han derribado incluso el monumento erigido en recuerdo y sufragio de las almas de los republicanos que cayeron. Éste es su odio a la cruz. Fue en ese lugar, llamado Punta Targa, donde la sección de choque del Tercio perdió tres cuartas partes de sus hombres que se lanzaron a pecho descubierto y regaron con su sangre los campos. Éste es el espíritu de lucha y entrega, ejemplo y sacrificio que quieren que olvidemos.

Por el Tercio de requetés pasaron casi 2.000 catalanes, de los que 319 murieron en combate y 633 fueron heridos. Por eso, en el mosaico de la bóveda del Mausoleo del Tercio, brillan 319 estrellas, una por cada uno de los muertos. Estas estrellas acompañan a la Moreneta, a cuyos pies está enterrado Mosén Ramón Carrera Iglesias, el tan querido Pater, fallecido durante la batalla en Codo. Esta juventud catalana militaba en el campo de la Tradición y de la religión. Muchos de los voluntarios eran miembros de la Federación de Jóvenes Cristianos de Cataluña, de las Congregaciones Marianas, de la Acción Católica o las Conferencias de San Vicente de Paúl. Por eso fueron igualmente ejemplo de apostolado.

Llegaron al Tercio huyendo de la cruel persecución religiosa ejercida implacablemente en la Cataluña republicana. En esta Cataluña se produjeron 2.441 asesinatos de eclesiásticos. Entre ellos tres obispos de nuestras diócesis (sin contar con el obispo Polanco), 1.538 sacerdotes, 824 religiosos y 76 monjas. A ellos hay que sumar casi 6.000 seglares asesinados vilmente y de cuya sangre es en última instancia responsable Lluís Companys. El historiador Josep Maria Solé i Sabaté reconoce que durante este período se produjo una auténtica «orgía de sangre» y «uno de los episodios más tristes de la historia de Cataluña».

¡Oh Santa María de Montserrat! Estamos seguros de que no permitirás que se pierdan en el olvido las hazañas de tus hijos y el amor que profesaron a Ti, a tu Hijo, a Santa Iglesia y a la Patria. Que ellos sigan iluminando nuestro combate aquí en la tierra. Y tú, Madre Santísima, protege a nosotros a tus hijos en estas horas de oscuridad y confusión. No permitas que desfallezcamos en la defensa de la fe y nuestras tradiciones, ni que la sangre de nuestros mártires sea estéril. Te pedimos, como cantaba Verdaguer, que:

“Des del cim d’eixa muntanya

beneïu nostre país,

beneïu tota l’Espanya,

feu-ne vostre Paradís”.

Restaura Señora esta Santa Montaña, Nuestra tierra catalana y la Patria entera. Y después del combate en esta vida acógenos al Cielo cómo acogiste a tus queridos requetés del Tercio que reposan a tus pies esperando la Resurrección de la carne y el juicio final. A cambio, nos conjuramos a luchar por nuestros sacrosantos ideales con todas nuestras fuerzas sin rendirnos nunca. Así lo prometemos y así lo haremos.

Visca la Mare de Déu de Montserrat!

Visca la Catalunya hispana i cristiana!

Visca sempre Espanya!

Visca Crist Rei!

(VERSIÓN EN CATALÁN

Fa un any vàrem pujar a aquesta santa muntanya per suplicar a la comunitat benedictina que restaurés al lloc que li correspon l’escultura del Requeté. En nom d’una Llei de des-memòria històrica havia estat retirada injustament del lloc on donava testimoni a les futures generacions. Aquesta escultura ens parlava del que fa dècades va passar a aquesta terra i ara volen silenciar. Des de fa un any que esperem la resposta a la nostra petició i l’Abadia segueix muda. És el silenci dels qui no tenen cura del seu ramat i que denuncia el profeta Isaïes (Is. 56, 10-12) amb l’apel·latiu dels “gossos muts”.

Deia el nostre Senyor Jesucrist als seus deixebles, si vosaltres calleu parlaran les pedres (Lc. 19, 40). Davant el vostre silenci, les escultures, les creus, les plaques i els Mausoleus que recordaven els nostres màrtirs de la darrera Croada, parlaven per vosaltres. Aquest era el testimoni llaurat en pedra i ferro que esquitxava la nostra Pàtria allà on hi va haver persecució religiosa. També aquests monuments recordaven els llocs on van oferir les seves vides tants i tants voluntaris als camps de batalla.

Avui molts d’aquests monuments han estat enderrocats o retirats. L’afany del govern socialista per acabar amb ells coincideix amb el de grups terroristes com ETA que van iniciar les seves atrocitats atemptant contra tot el que recordés la nostra Creuada.

Els enemics de Crist no volen que les pedres siguin testimonis de l’exemple i el sacrifici de tants catalans per preservar la fe de la seva gent gran davant la persecució religiosa. Dol profundament que ànimes malaltes hagin demolit el Viacrucis de pedra a Villalba de los Arcos. Era un Viacrucis que va erigir la Germandat del Terç de Requetès de Montserrat, per pregar i reconciliar els caiguts de tots dos bands a l’enclavament de quatre camins. Han enderrocat fins i tot el monument erigit en record i sufragi de les ànimes dels republicans que hi van caure. Aquest és el seu odi a la creu. Va ser en aquest lloc, anomenat Punta Targa, on la secció de xoc del Terç va perdre tres quartes parts dels seus homes que es van llançar a pit descobert i van regar amb la seva sang els camps. Aquest és l’esperit de lluita i entrega, exemple i sacrifici que volen que oblidem.

Pel Terç de requetès van passar gairebé 2.000 catalans, dels quals 319 van morir en combat i 633 van ser ferits. Per això, al mosaic de la volta del Mausoleu del Terç, brillen 319 estrelles, una per cadascun dels morts. Aquests estels acompanyen la Moreneta, als peus de la qual està enterrat Mossèn Ramón Carrera Iglesias, el tan estimat Pater, mort durant la batalla a Code. Aquesta joventut catalana militava al camp de la Tradició i de la religió. Molts dels voluntaris eren membres de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, de l´Acció Catòlica o les Conferències de Sant Vicent de Paül. Per això van ser igualment exemple d’apostolat.

Arribaren al Terç fugint de la cruel persecució religiosa exercida implacablement a la Catalunya republicana. A aquesta Catalunya es van produir 2.441 assassinats d’eclesiàstics. Entre ells tres bisbes de les nostres diòcesis (sense comptar amb el bisbe Polanco), 1.538 sacerdots, 824 religiosos i 76 monges. A ells cal sumar gairebé 6.000 seglars assassinats vilment i de la sang dels quals és en última instància responsable Lluís Companys. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté reconeix que durant aquest període es va produir una autèntica “orgia de sang” i “un dels episodis més tristos de la història de Catalunya”.

Avui som als peus de la Moreneta per suplicar-li que ens doni forces per no oblidar l’ofrena de sang que va permetre que la fe tornés a Catalunya o la restauració d’aquesta comunitat benedictina de la qual van morir 23 monjos màrtirs. No volem que caiguin en l’oblit el nostre bisbe màrtir D. Manuel Irurita, els torturats a les Chekas, als camps de treball; dels “tribunals populars”, els cruels assassinats a les nits a les cunetes, o de la fossa comuna més gran en què es va transformar el cementiri de Montcada i Reixach, en què van jeure 1.200 assassinats. Tota llei injusta no és llei, deia Sant Agustí, per això no reconeixem l’anomenada Llei de Memòria Democràtica. Per què un poble té el deure de conservar íntegra la memòria per no perdre la identitat.

Els qui han retirat l’escultura del Requeté pretenen oblidar el que va ser l’esperit de la veritable Catalunya. I en aquest cas, l’oblit és traïció. Martín de Riquer, un dels integrants del Terç, recollia en el seu Quadern de combat el sentir d’aquells herois: “Mai com aquells dies he sentit les paraules deure, honor, Espanya, Catalunya, pronunciades amb més serietat i en el seu autèntic sentit ; i les frases com: Tens por? – Jo només temo Déu; o Estàs preparat? – Sí, no tinc res a témer, us asseguro que eren dites amb un convenciment ferm i decidit. I malgrat tot, el bon humor no es perdia mai”. Aquest esperit és el que reflectia l’escultura que amaguen els nostres ulls. Ella representa catalans com el gironí Ramon Camps Nogués que moria defensant la seva posició a la Batalla de l’Ebre cridant “Visca Espanya”, en la seva llengua catalana que era l’única que coneixia.

Són tantes les històries d’amor a Déu i a la Pàtria que es van viure al Terç que mai no les acabaríem de contar. Només cal recordar que de entre els seus homes van sorgir 22 vocacions religioses. Un explicava com va néixer la seva vocació en ajudar a morir un correligionari: “La sang li sortia a raig del seu pit trencat. Les bombes caien per tot arreu i era impossible demanar ajuda. Se’m va ocurrir dir-li que reséssim junts l’acte de contrició i que només havia de seguir-me amb el pensament. Va assentir amb el cap i vaig començar el Senyor meu, Jesucrist… El ferit, amb la mirada girada a un costat de la barraca, repetia fatigosament les meves pregàries mentre la seva veu s’anava apagant. No va poder continuar i ja només movia els llavis ensangonats fins que vaig acavar l’oració. Mai havia fet un acte tan gran i important com ajudar a morir un home. Llavors vaig decidir fer-me capellà”.

Oh Santa Maria de Montserrat! Estem segurs que no permetràs que es perdin en l’oblit les gestes dels teus fills i l’amor que van professar a Vós, al vostre Fill, a Santa Església i a la Pàtria. Que ells segueixin il·luminant el nostre combat aquí a la terra. I tu, Mare Santíssima, protegeix a nosaltres els teus fills en aquestes hores de foscor i confusió. No permetis que defallim en la defensa de la fe i les nostres tradicions, ni que la sang dels nostres màrtirs sigui estèril. Et demanem, com cantava Verdaguer, que:

“Des del cim d’eixa muntanya

beneïu nostre país,

beneïu tota l’Espanya,

feu-ne vostre Paradís”.

Restaura Senyora aquesta Santa Muntanya, La nostra terra catalana i la Pàtria sencera. I després del combat en aquesta vida acull-nos al Cel com vas acollir als teus estimats requetès del Terç que reposen als teus peus esperant la Resurrecció de la carn i el judici final. A canvi, ens conjurem a lluitar pels nostres sacrosants ideals amb totes les nostres forces sense rendir-nos mai. Així ho prometem i així ho farem.

Visca la Mare de Déu de Montserrat!

Visca la Catalunya hispana i cristiana!

Visca sempre Espanya!

Visca Crist Rei!

(Visited 194 times, 1 visits today)

Deja tu comentario

Ahora Información agradece su participación en la sección de comentarios del presente artículo, ya que así se fomentan el debate y la crítica analítica e intelectual.


No obstante, el equipo de Redacción se reserva el derecho de moderar los comentarios, sometiéndolos a una revisión previa a su autorización.


Aquellos comentarios que lesionen el honor de terceros o incluyan expresiones soeces, malsonantes y ofensivas no serán publicados.


Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*
*